Trobar leu

Trobar leu era un estil de poesia dels trobadors que es caracteritzava per una dicció simple, natural i accessible i formes de vers relativament simples. Era un estil destinat a atraure l'audiència més àmplia possible.^[1]

El terme prové de la paraula provençal trobar, o l'art de compondre i recitar versos, i de leu, que significa "lleuger" o "fàcil". Potser el trobador més conegut en l'estil leu sigui Bernat de Ventadorn, l'àmplia popularitat probablement es degui a la seva composició en un estil que va atreure a un ampli públic. El terme en si, però, sembla haver estat inventat per Giraut de Bornelh, que estava més preocupat que Bernat per desenvolupar una teoria de la composició i que analitza l'estil en set cançons diferents.^[2]

Giraut sembla haver desenvolupat la teoria de l'estil leu com a reacció a l'trobar clus. Per Giraut, trobar leu descriu versos que són "fàcils de cantar i entendre, lleugers i entretinguts, aparentment despreocupats, suaus i polits amb la foscor aclarida«.^[3] Però insisteix que es necessita tanta habilitat i esforç per produir un vers suau i polit com per compondre alguna cosa fosca, i per tant, l'estil trobar leu no ha de considerar inferior a l'trobar clus, encara que sembli més fàcil.